Aquest web està dedicat a les formigues que es troben als Països Catalans, estudiades des de tots els punts de vista possibles i presentades en les 9+1 llengües més utilitzades en mirmecologia.
Per l'estructuració dels continguts m'he basat en l'article d'Edward O. Wilson, "Systematics and the future of Biology" (PNAS, may 2005, 102:6520–6521), on proposa una visió global dels organismes i sistemes biològics: "La biologia és una ciència en 3D: Pels nivells d'organització, he tingut en compte, sobre tot, els postulats de la Lynn Margulis, impulsora de la teoria de la simbiosi en sèrie com a principal motor evolutiu (en contraposició a la clàssica teoria mutacional-poblacional, que tindria un paper més modulador) i per tant dóno molta importància a la influència de la simbiosi i l'endosimbiosi, allà on són més evidents, dins els distints nivells organitzatius de les formigues. |
Per a la diversitat, m'he basat principalment en els treballs del Dr. Xavier Espadaler, a qui considero, a més del meu mestre, el principal i més influent mirmecòleg d'aquestes terres i a qui dedico de tot cor, i amb agraïment, aquest web. També m'he basat amb les recents i meticuloses aportacions a la sistemàtica de les formigues, que en Kiko Gómez ofereix al món a través del seu web dedicat a les formigues de la Península Ibèrica i de ses Illes Balears: http://www.hormigas.org. Tampoc em puc oblidar de la gran importància que tenen per a mí, alguns llocs d'Internet, pel que fa a la rapidesa en l'obtenció d'informacio, la quantitat de coneixement i el gran intercanvi d'experiències on time que s'hi produeixen. Entre d'altres: la gegantina base de dades Antbase.org i els fòrums de mirmecologia LaMarabunta, AntsLab Fourmis i The Ant Farm and Mirmecology. Amb la tercera "pota" —l'evolució (la història)— faig un esforç per apropar-me als que, com la Lynn Margulis, ens parlen més d'una "xarxa evolutiva" o "xarxa de la vida" que no pas del clàssic "arbre evolutiu" o "arbre de la vida". Creiem que el fenòmen de la simbiosi i per tant la transmisió horitzontal de gens o de genomes enters, ha tingut una decisiva influència a la història de la vida. I sobre tot, —tal com ens recorda sempre el professor Ricard Guerrero— el paper decisiu que segueix tenint el món bacterià a tot arreu, però que tantes vegades és oblidat, segurament per no ser macroscòpic a escala humana, i per la dificultat d'obtenir cultius purs o de no poder fer l'estudi in situ dels microbis d'interès. REFERÈNCIES |